Jaume Aymar i Ragolta

Jaume Aymar i Ragolta
Q105580579	; 1998 - 2005
Q105580579
Beatha
Breith	Barcelona, 1957
Dùthaich	Na Dùthchannan Catalanach
Teaghlach
Bràithrean ⁊ peathraichean	liosta Angels Aymar (en) ;
Foghlam
Foghlam	Oilthigh Bharcelona 1993) Doctor of Sciences in History of art (en)
Cànain	Catalanais; Spàinntis
Dreuchd
Dreuchd	art historian (en) , eadar-theangair, eachdraiche agus ollamh
Creideamh
Creideamh	Eaglais Chaitligeach

'S e sagart, eachdraiche, eachdraiche ealaine, eadar-theangair agus ollamh a th' ann an Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 28 an t-Sultain 1957. B' ann ann an 1993 a fhuair Aymar a dhotaireachd ann an eachdraidh an ealaine à Oilthigh Bharcelona.^[1] Tha e na ollamh anns na Dàimhean Feallsanachd agus Saidheansan Conaltraidh aig Oilthigh Ramon Llull, far a bheil e a' teagasg eachdraidh, eachdraidh ealaine, eisteadaigeachd, ìomhaigheachd agus cùrsaichean mu na meadhanan airson luchd-teagaisg.^[2] Eadar 1998 agus 2005, bha e na dheadhanach san Dàimh Fheallsanachd aig Oilthigh Ramon Llull. Bho 2008 tha Aymar air a bhith na riochdaire air Ràdio Estel (Gàidhlig: Rèidio Rionnag), a tha fo sgàil àrd-easbaigeachd Bharcelona, agus am foillseachan seachdaineil cultarail creideamhach Catalunya Cristiana (Gàidhlig: Catalòinia Chrìosdaidh).^[3] Bho 1991 gu ruige 2014 bha e na reachdaire sa pharraist Sant Francesc d'Assís (Gàidhlig: Naomh Prainnseas à Assisi), agus an eaglais Santa Maria (Gàidhlig: Moire Òigh) san aon bhaile.^[4] A thaobh rannsachaidh, tha Aymar air iomadh leabhar agus aiste a sgrìobhadh, a bharrachd air taisbeanaidhean - an dà chuid mhaireannach is sealach - a chur air dòigh. B' ann ann an 1994 a stèidhich esan Ràdio Estel (106.6 FM). 'S e ceann-suidhe Fundació Catalunya-Amèrica (Gàidhlig: Fonndas Catalòinia-Aimearaga) a th' ann, a bhrosnaicheas an càirdeas eadar Catalòinia agus Na h-Aimearagan, agus tha e cuideachd na bhall-stèichichidh l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral (Gàidhlig: An Raon Rannsachaidh agus Sgaoileadh Maria Corral). Ann an 2012 bha Aymar ainmeachadh na uchd-leanabh a' bhaile Calonge, ann am Baix Empordà. Aig deireadh a' bhliadhna 2012, fhuair e cliù air sgàth 's gun do dh'fhoillsich e teòiridh iontach a chanadh cha b' ann dìreach à Catalòinia ' s a bha Cristoforo Colombo ach à Calonge.^[5] Mar àrd-shagart, tha e daonnan a' searmonadh co-bhall sìtheil eadar gach uile creideamh.^[6]

Obair

Colom i Calonge, una hipòtesi (Columbus agus Calonge, beachd-bharail), Film aithriseach stèidhichte air rannsachadh Aymar, 2012^[7]
Simbologia religiosa en l'art occidental (Samhlaidheachd Chreideamhach ann an Ealain Siar), Barcelona, Edimurtra, 2006
Calonge i Sant Antoni (Calonge agus an Naomh Antonaidh), Girona, Diputació de Girona/Caixa de Girona, 2005.
Pedagogia dels sentiments (Oide-eòlas nam Faireachdainnean), Barcelona, Edimurtra, 2005.
«Salvador Dalí, un místic peculiar» (Salvador Dalí, na fhàidh fa leth), ann an Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 2004.
Aprendre a pensar (Ionnsaich ri Smaoineachadh), Barcelona, Edimurtra, 2004.
Gaudí i Verdaguer : concordança i context (Gaudí agus Verdaguer: co-chòrdalachd agus co-theacas), Barcelona, Oilthigh Ramon Llull, 2002.
«La biblioteca del Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra» (Leabharlann Mainstir an Naoimh Jeroni de la Murtra), a: La orden de San Jerónimo y sus monasterios: actas del simposium (II), 1/5-IX-1999 / coord. por Francisco Javier Campos y Fernández de Sevilla, Vol. 2, 1999.
La bellesa (An Àilleachd), Barcelona, Claret, 1995.
El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Mainstir an Naoimh Jeroni de la Murtra), Diputació de Barcelona, 1993.
Record i memòria de la processó del silenci de Badalona, Badalona, Publicacions de la Parròquia de Santa Maria de Badalona, 1989.
«L'Ermita de Sant Daniel (Calonge)», Estudis del Baix Empordà, 1984.
L'anticlericalisme en el Baix Empordà i altres articles històrics, Sant Cugat del Vallès-Barcelona, Edicions Catalanes, 1983.
Els secrets de Sa Bardissa, Recull d'articles històrics sobre temes calongins, 3a edició, corregida i augmentada, Diputació de Girona-Ajuntament de Calonge, 2005.
"La Creu de Montigalà i la Terra Feliç" a Montigalà. Una creu centenària (1913-2013). Editorial Edimurtra i Arxiprestat de Badalona Nord, 2013.
L'ànima del meu poble.Itinerari de Mn. Pere Surribas i Garrober (Figueres, 1925-Girona, 1999) Ajuntament de Calonge, 2014.
"El secret de la volta de la Sixtina" ann am "Pastura les meves ovelles", Miscel·lània d'homenatge al cardenal Lluís Martínez Sistach. Ateneu Universitari Sant Pacià, Barcelona, 2015.

Ceanglaichean A-muigh

Iomraidhean

[1] Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear

[2] Filosofia

[3] Enciclopèdia de Catalunya

[4] La Vanguardia

[5] El Punt Avui

[6] El Punt Avui

[7] GironaNotícies.com^{[dead link]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]